Avancem amb el concepte CTS

El meu canvi de postura

El primer que he canviat és la postura amb respecte a la transmissió del coneixement: no puc transmetre el coneixement directament, sinó que puc ajudar a confegir-lo. L’ús de les NT és important per arribar a moure estructures relacionades amb els conceptes previs que té un alumne, i quant més innovadora i més interactiva i més clar tinguem com utilitzar i amb quins objectius un recurs NT, més interacció haurà per arribar a un aprenentatge significatiu.

Les noves tecnologies canvien el decurs dels moviments socials. És cert que poden ser motiu de canvi polític, ja que l’augment d’intercanvi lingüístic és el que aporta idees a la societat i que aquestes idees avancin. A més, si la societat és una afectada per una manca de llibertat d’expressió, l’anonimat de les opinions reforça l’aboliment de la dificultat de comunicar-se.

El que més m’inquieta és arribar a saber quin és el punt de comoditat en l’ús de les NT. Quin és el moment en el que sabem quins objectius volem i com els aconseguirem controlant els procediments correctament.
Quina és la manera d’aconseguir un filtre correcte a l’hora d’investigar sobre un tema concret? Hi ha molta informació de tot tipus a internet, només cal saber-la administrar. Però com ensenyem a administrar-la correctament? Em falten procediments....

Reflexions debat

Després d’haver participat en el debat, sent tecnodeterminista, he vist que em trobava molt còmode, encara que han hagut reflexions que m’han fet pensar molt en el paper del professor com a element que ajuda a elaborar el coneixement, en comptes de transmetre’l. I, en canvi, he vist que hi ha molta resistència a fer servir les NT per part dels participants.
Trobo que el punt mitjà és el correcte, on no predomina l’obsessió per l’ús de les NT ni la resistència per defecte a canviar de mètodes.

Mapa

Amb respecte al mapa conceptual, m’ha ajudat a veure quins elements són els estudiats al respecte, perquè com deia a l’autoavaluació, tenia ganes de saber els fonaments teòrics que el sustenten. Normalment em trobo amb l’aplicació pràctica i no amb la teoria.
S’aprecia molt ràpidament la relació intrínseca i indissociable entre la CTS, encara que ja en un bon principi ho intuïa.
Poc a poc hem anat inserint enllaços referents al apunts, i hem trobat com tots els punts s’entrellacen i acaben donant sentit a la tecnologia educativa.

Hem fet en un primer moment, hem fet una aportació sobre l’article (que engloba els tres conceptes de tecnologia, ciència i societat, i se’n deriven uns conceptes en color blau). Més tard, hem insertat els conceptes que anaven sorgint al mòdul 1.
Creiem que ha quedat un mapa no massa extens i no molt detallat (hem cregut que calia posar els termes més importants i no entrar en detalls), per fer-se a la idea del procés conceptual de la tecnologia educativa i la relació amb la CTS.

Autoavaluació

Amb respecte a l’autoavaluació, el que crec que més he canviat, és el que comentava anteriorment al debat: la transmissió del coneixement.
Jo pensava que calia saber transmetre el coneixement, i que per això el coneixement de les TIC era important, però el canvi de mentalitat em fa integrar la teoria constructivista, enllaçant amb les noves tecnologies i portant-ho cap a la banda de la construcció del coneixement a partir de l’elaboració mitjançant processos relacionats amb les TIC.
També he canviat de punt de vista en el punt on es parla de la determinació del desenvolupament gràcies a les noves tecnologies: no només el desenvolupament de les noves tencologies determina el canvi, sinó que la societat és qui també la determina: tota tecnologia sorgeix en un context determinat.
També amb respecte al concepte de la neutralitat ideològica: no són neutres, sinó que la societat n’aplica un sentit positiu o negatiu.
En la següent pregunta de l’autoavaluació, es planteja que les NTIC han d’estar presents continuament: he vist i he reflexionat sobre el paper del professor i no tant del procediment. Si el professor es sent còmode amb els nous procediments, han de poder escollir entre el mètode tradicional o no, si és aquesta la manera en què pot potenciar la ZDP correctament.
Sobre la meva visió prèvia de les TE: “La tecnologia educativa és la manera de poder arribar als coneixements mitjançant els avenços tecnològics dels que disposem avui dia. El seu objectiu d’estudi és l’anàlisi d’aquests procediments per aconseguir-ho.”, vull remarcar que ara mateix, entenc la TE com a “disseny, utilització i avaluació de mitjans aplicats a l’ensenyament”, per tant, és una visió més elaborada.